NADAL A GURÚ

El dijous 20 l'últim dia abans de les vacances de Nadal que vaig a Gurú, fem una obra de teatre. Jo faig de Rei Baltasar, portaré un gorro de color vermell i una bufanda de color marró, també portaré uns guants i m'hauré de pintar la cara de color negre. M'agrada fer una obra de teatre.
Com que s'acosta Nadal, ho celebrem cantant cançons i menjant caramels.
Una abraçada.
LAURA.

L'AMIC INVISIBLE

Divendres passat, vam repartir els papers de l’amic invisible.
Vam anar un per un a la sala de mestres amb l’Anna, i allà agafàvem un paperet d’una capsa on hi havia tots els noms de la classe.
Un per un anàvem tornant a la classe, i no fèiem cap cara, perquè l’Anna ens havia dit que no féssim cap cara rara, perquè sinó, quan li donéssim, i abans haguéssim fet una cara rara, la persona s’hagués enfadat.
L’Anna també va dir que no diguéssim a ningú qui ens havia tocat, però a més d’un se li ha escapat.
Tothom estava molt il·lusionat i content, encara que no els hi agradés qui els hi havia tocat.
El regal ha de ser fet per nosaltres, no el podem comprar. El nen o nena que ens ha tocat, li hem de fer amb tots els nostres esforços perquè sigui molt original.
Ara tots tenim ganes que sigui el dia 21 de desembre perquè entregem el regal de l’amic invisible i a part, s’acaba l’escola!!!

Laia i Adriana

Pares i mares

Abans de que es fes la reunió de pares, vam fer unes cartes explicant el que ens agradava i el que no d’ells. A tutoria anavem dien frases explicant el que ceiem.
Algunes frases eren majoritaries, i d’altres nomes en alguns casos.


COSES QUE NO ENS AGRADEN DELS PARES...

1. Ens fan aixecar constantment per fer coses quan estem ocupats.
2. Ens criden mentre estem fent deures o jugant.
3. Ens fan dir qui ens truca i ells no ens ho volen dir.
4. Tallen la conversa quan nosaltres ens acostem.
5. De vegades, ens fan anar a una altra habitació quan parlen per telèfon.
6. Sempre ha de fer les feines el mateix germà.
7. Ells et tallen la conversa sense donar importància però no volen que els tallis a ells.
8. Renyen sense raó ni proves.
9. Ens interrompen quan estem jugant per fer els deures.
10. No ens deixen quedar-nos més al llit quan ens desperten.
11. En algunes ocasions, pateixen massa quan sortim sols.
12. Algunes vegades, ens fan tancar el llibre quan està emocionant.
13. Alguns pares volen que els expliquem totes les nostres coses intimes.
14. En algunes ocasions, ens prometen una cosa i després no la compleixen.
15. Pregunten massa si et passa alguna cosa.
16. Manen fer vàries coses a l’hora.
17. T’agobien si t’has fet mal o no et trobes bé.
18. Repeteixen la mateixa ordre sense donar-nos temps.
19. Et carreguen el seu mal humor quan no els hi ha anat bé la feina.
20. En algunes ocasions, sembla que no posen interès quan expliques coses emocionants.
21. En alguns casos, et fan fer feines que ells no volen fer.
22. Et corregeixen treballs que nosaltres creiem que estan bé.
23. En alguns casos, la solució d’alguns mals és anar a dormir o a la dutxa.
24. Pregunten sempre com t’ha anat l’escola.
25. En algunes ocasions, es posen nerviosos quan no entenem alguna cosa.
26. Alguns pares, ens amenacen o ens repeteixen molt les ordres.
27. En alguns casos, volen saber de què parlem amb els amics.
28. Ens renyen per coses que són normals fer-les en la nostra edat.



COSES QUE ENS AGRADEN DELS PARES...

1. Ens fan les feines de casa.
2. Ens deixen jugar quan tenim estones lliures.
3. T’ajuden en tot allò que necessites (treballs d’escola, buscar informació, etc.)
4. Quan t’aixeques et fan algun “mimo”.
5. Et consulten coses quan tenen algun problema.
6. Preparen vacances molt “xules” i divertides.
7. Et renyen quan una cosa no està bé.
8. Et donen menjar, compren la roba, etc.
9. Es preocupen per tu.
10. Quan estàs angoixat t’ajuden a recuperar-te.
11. Quan et trobes malament et porten al metge, compren medicines, etc.
12. Es gasten molts diners en tu.
13. Agraïm que ens insisteixen perquè estudiem i perquè fem els deures, tot i que pensem que són pesats.
14. Van als espectacles que ens agraden a nosaltres.
15. Quan ens portem bé troben la millor manera de recompensar-nos.
16. Estan per tot allò que necessitem.
17. Quan tenen algun problema personal, no t’ho diuen perquè no et preocupis.
18. T’apunten a activitats perquè et diverteixis (casals del juliol, activitats extraescolars, etc.)
19. Escolten les nostres propostes d’activitats.
20. Et deixen fer més coses a mida que et fas gran, encara que pateixen.
21. Sempre volen que estiguis feliç.
22. Ens van donar la vida.
23. En algunes ocasions, et consulten per prendre decisions.
24. T’escolten quan expliques alguna cosa, encara que per ells no sigui interessant.
25. Quan et trobes malament o estàs trist, et deixen no fer algunes obligacions.
26. Et faciliten poder anar a festes d’amics o altres activitats.
27. Fan per tu les coses perilloses (com escombrar vidres, etc.)
28. De vegades, no ens obliguen a anar a activitats que no ens agraden.


Gen del 96

BIBLIOTECA MIQUEL LLONGUERAS

El dimarts 13 de novembre vam anar a la biblioteca, em va agradar anar-hi. Vaig fer fotos i aquí teniu la que més m'agrada.

Una abraçada

LAURA.

EGIPTE I RUGBI

EGIPTE

Fa quatre setmanes, a ciències socials, l’Anna ens va dir que faríem un treball sobre Egipte.

Quan ens ho va dir ens vam posar molt contents/es perquè els de l’any passat ens van dir que el treball seria genial.
L’Anna també ens va dir que si volíem ho podíem fer amb parelles.

La majoria de nens i nenes de la classe, van decidir fer-ho amb parelles. I altres que no.

L’Anna ens va repartir una carpeta per grup perquè poguéssim posar tots els fulls a dins.

I ens va dir que per el pròxim dia de ciències socials, cada grup havia de pensar-se dos temes com a mínim per fer el treball.

Al dia següent, tots els nens i nenes de la classe van portar dos noms de temes per fer el treball.

Hi havia noms repetits, els vam sortejar i a tothom li va agradar el tema que li va tocar.

Fet això van anar passant les setmanes i els nens i nenes es van anar preparant el treball fins que l’Anna ens el va demanar per corregir-lo.

Quan ja el va corregir cadascú es va mirar la nota i la va comentar amb el seu company de treball. Fet això l’Anna ens va dir que al cap d’uns dies faríem el control oral.
El control oral va sortir com una seda, encara que molta gent es posava molt nerviosa i no paraven constantment de fer alguna cosa com per exemple la Marta no parava de tocar-se les mans, la Marina Romero, com l’Albert s’estava apartant el cabell de la cara cada dos per tres, el Pol cada cop que s’equivocava donava un cop amb el cap dient que sí, i l’Alícia amb un dit no parava de tocar-se el nas...

Tots ho vam fer molt i molt bé.

I l’Anna ens va felicitar!!!




RUGBI

La Maria José fa un mes, o encara més , ens va dir que hauríem de fer un treball amb parelles sobre el rugbi, i ens va apuntar a la pissarra els punts que tenien que entrar al treball.

Al cap d’uns quants dies el treball de tothom ja estava acabat.

La setmana següent ens va tornar els treballs tothom va treure molt bona nota, i ens va dir que vindria un especialista en rugbi a l’escola a fer-nos iniciació al rugbi, cada dia de educació física venia el mateix a ensenyar-nos una cosa nova cada dia.
De moment ens ha ensenyat:

No es pot passar la pilota cap a endavant, la defensa ha d’estar en línia, s’ha de plantar la pilota a l’altra banda del camp...

Aquest noi explica les coses molt bé i té un accent molt característic.

Llàstima que no us puguem explicar cap cosa més però lo bo és que el dimecres que ve anirem al camp de rugbi.
Segur que ens ho passarem molt i molt bé!
Perquè si a l’escola ens ho passem molt bé... Imagina’t en un camp de veritat!!!
Llàstima que no us puguemE explicar lo del camp...
En aquesta activitat no hi ha cap nen o nena que no li agradi!!
La Maria José va fer molt bé de dir-li al Víctor, que és el noi que ens ensenya rugbi, que vingués!
Tots ens ho passem molt i molt bé!!!


Alícia Palmero i Marina Romero

La castanyada

El dia de la castanyada, vam fer unes obres de teatre, per a els “peques”, i als altres als de cicle inicial, però els que ho feien per a els “peques” havien de representar l’obre dues vegades.

Les obres de teatre dels “peques” eren:

El robatori de les castanyes: que anava d’uns nens que els hi robaven unes castanyes i al final els lladres i ells es van fer amics i es van menjar les castanyes tots junts.

Els bolets màgics: que anava de un avi i la seva neta que anaven al bosc i es trobaven uns bolets molt grans i que eren màgics, i van fer que els hi toques la loteria i ja no van ser pobres mai mes.

La recerca del tresor: Que anava de dos exploradors i una exploradora “pija” i volien anar a trobar un tresor i naufragaven i es trobaven amb el “Pungashimo”.

I les de cicle inicial eren:

La carnissera: Que anava d’uns nens, que anaven a una casa abandonada, per a fer-li por al germà petit i resulta que aquella era la casa de la carnissera i els va matar i se’ls va menjar a tots.

I un cop morts els nens cantaven:
Quan be el temps de matar els infants la carnissera,
la carnissera,
Quan be el temps de matar els infants la carnissera
surt a matar,
la faldilla tota tacada, tota tacada i plena de sang,
les espases li fan xas-xas,
i al matar sempre gira així.


La casa misteriosa, que anava de una nena que com es portava tant malament, la castigan a anar a la casa misteriosa plena de monstres, llavors els monstres es fan passar pels seus amics i se la menjen.

I el nou castanyer:
Que anava de un noi, que volia ser castanyer, i una altre
castanyera mes vella i li ensenyava a fer castanyes.

Totes les obres van ser molt divertides.

Després de fer les obres, vam anar al pati, i vam fer els balls que feia temps que practicàvem.
I després ens vam menjar les castanyes, però els de sisé abans de menjar-nos-les, les vam repartir per tots els cursos.
Van sobrar moltes castanyes, i qui va voler se les va emportar a casa per menjar-se-les.

"EL PLANETA ONUCK"

"El planeta Onuck" és el títol d'un conte que vam escriure amb els companys de l'escola Gurú. Sabeu per què el vam escriure? Doncs per presentar-lo a un concurs de La Caixa sobre "contes de ciència". I si guanyàvem... podriem entrar gratis al Cosmocaixa durant molt temps!!

El conte explica un viatge a l'espai! És un conte curt, amb dibuixos i molt divertit! Ens van ajudar a escriure'l: l'Emilia, el Romeu, la Laura "profe", el Dani i altres mestres de l'escola Gurú.

El vam presentar, i... un dia va entrar l'Emilia a la classe i va dir: "ha anat molt bé! Hem guanyat el premi!" I tots ens vam posar molt contents!! Vam anar a recollir-lo al Cosmocaixa i vam pujar a l'escenari i tot!!

Aquest dimecres, 14 de novembre, l'Emilia ens va portar un llibre on hi ha el nostre conte escrit, el voldreu llegir?

Una abraçada molt forta!

LAURA.

LA CASTANYADA AL GURÚ

El dia 31 d'octubre era la castanyada, jo la vaig celebrar al Gurú i m'ho vaig passar bé. Em vaig disfrassar de bruixa: portava una perruca i una carbassa. Vam menjar panellets de llimona, coca i castanyes. La castanyada del Gurú m'agrada molt.

Al vespre vaig celebrar-la amb els papes.

Què veu fer vosaltres?

Una abraçada.

LAURA.

Proyecto Bongoh

A la classe fem molts projectes i un d’aquests és el “proyecto Bongoh”.
la “Isla Perdida, la Tarta de Chocolate, Bobbys, Los Galos del Congo, las Islas Filpinas i Bird Rock”. Aquests noms ens els podíem inventar.
D’aquest projecte hem fet una presentació “ per ordinador” i també un viatge a l’illa imaginària.
Ara, a plàstica, estem fent un dibuix de l’illa imaginària amb la lletra que ens ha tocat, primer fem el mapa físic i quan l’acabem farem el polític. A plàstica també ens inventem els noms dels rius, dels llacs, dels oceans, els golfs i tota mena de coses que hi ha a una illa, però totes aquests mars, oceans, rius i muntanyes i tota la resta, a de acabar amb la lletra H. Fem dues illes per grup i, al grup, som quatre.
Quan vam acabar les presentacions del “proyecto Bongoh” les vam explicar a tothom en castellà, després de llegir la presentació la professora i els companys van valorar com ho havien fet, els alumnes podien dir coses positives i coses negatives i així en tots els grups. La presentació la pengem amb la nostra fotografia a la presentació. Jo crec que està molt bé que l’Anna ens deixi opinar, perquè així sap què creiem sobre el que ens expliquen. Consistia en explicar com ens dèiem i coses de nosaltres. Ara estem escrivint el viatge a la Illa, en aquest escrit consisteix en explicar com hi ha anem i que hi fem a la Illa i també hi anem.
Nosaltres pensem que aquest projecte està molt bé perquè així ens acostumem a treballar en equip i també a millorar el nostre vocabulari amb castellà. Primer nosaltres pensàvem que era un projecte molt avorrit però a la llarga ens ho estem passant molt bé. Jo crec que també esta bé penjar la presentació a internet. Per saber tirar el que nosaltres creiem.

GURÚ: la meva altra escola

El dilluns, dimarts, dimecres i dijous vaig al Gurú, l'altra escola.

El Gurú és més gran que Lavinia. Té un pati molt gran, hi ha: un gronxador, quan hi pujo hi dono moltes voltes! També hi ha arbres amb fulles i una font.

Les classes són més grans que Lavinia, hi ha: una pissarra, taules, més grans que les de Lavinia, seiem tres a cada taula, jo sec amb el Xavi i la Jenni, també hi ha dos ordinadors.

A Gurú tinc molts mestres: Carles, fa català; la Margarita fa ordinadors; en Jordi parla per telèfon (com la Lola de Lavinia), en Rafa fa psicomotricitat; en Romeu dóna classe de naturals...

El menjador és més petit que el de Lavinia. També ens serveixen el menjar amb unes plates com les de Lavinia! El menjar de Gurú és bo, però el de Lavinia m'agrada més. La foto que veieu és del menjador!

Ja us aniré explicant més coses de l'altra escola i vosaltres també em podeu fer preguntes.

Fins aviat!!!!

LAURA.

Començament dels grups de cicle

El dia 8 d’octubre, ens varen dir que començàvem els grups de cicle.
Aquesta activitat es fa junt amb la classe de cinquè, hi ha tres grups, un professor per cada classe, en aquest cas els professors són l’Anna Piñero, (la nostra tutora) , la Raquel, (la nostra professora de Naturals) i la Laura, (la tutora de cinquè).
L’any passat, l’activitat que fèiem era matemàtiques, fèiem problemes que ens enviaven altres escoles, nosaltres també en fèiem uns altres i els enviàvem a altres escoles, i també fèiem operacions.
Aquest any, l’activitat que estem fent és de fer un viatge, a on tu vulguis, per exemple al Japó. L’activitat s’ha de fer en grups de tres, dos nens/es de cinquè i un nen o nena de sisè o dos nens/es de sisè i un nen/a de cinquè.
Molta gent no estava d’acord amb els grups que li havien tocat, però d’altres estaven molt contents perquè havien tingut molta sort.
Nosaltres dos, no estem molt contents amb els grups perquè la gent que ens havia tocat no eren els que ens cauen més bé.



ÁLVARO LÓPEZ i MARC MUNT

LA VACUNA.

El dia 1 d’ octubre, a la majoria ens van vacunar, alguns no calia perquè ja els havien vacunat.
Els nens que no s’havien de vacunar es van quedar a la classe, mentre els altres companys eren a la sala gran esperant a que els toqués. Hi havia molta gent que estava nerviosa perquè era la primera vacuna des de fa temps. Fèiem fila per ordre de llista , entràvem d’un en un , quan vam entrar a la sala, sobre la taula gran hi havia moltes agulles sobre un tros de roba verda . La doctora era d’ allò més simpàtica, a la gent que ella veia que estava una mica nerviós el distreia preguntant-li:
- Què has fet aquest cap de setmana?, o qualsevol altre cosa per l’estil.
Al final la gent deia que, en el fons, no feia tant de mal, i que els nervis és el que molestava més .


Als que ens van vacunar ens van posar una tireta rodona, perquè no ens sortís sang, els nens dels altres cursos ens preguntaven:
- Per què porteu una tireta ?
O també ens deien:
- Us ha fet mal quan us han punxat?

Clàudia Serrano i Marta Castillo

Sant Joan De Déu

El dijous dia 27 de setembre vaig anar a Sant Joan De Déu a fer-me una prova de son,per això em vaig haver de quedar allà a dormir.
Em van posar com unes antenes al cap que me les van enganxar amb "pegamento".
Vaig dormir tota la nit, però em vaig despertar que encara era fosc.
Va anar molt bé, ja us ensenyare la foto que em va fer la mama.

LAURA.

L'hora de dinar

Quan acabem les classes del matí, és a dir a les 12:30, ens estem 50 minuts jugant al pati i després entrem a dinar, tenim 30 minuts. El menjador està igual que l’any passat. La taula més llarga és la de 6è(la nostra aquest any), les del final, les més petites, són les de P4 i P5, les taules del costat, que són igual que les nostres d’alçada, els de 4t i 5è. De vegades un grup de nens i nenes s’han de
quedar a netejar al menjador, tots junts els de 4t, 5è i 6è. El nostre monitor es diu Albert, és baixet i té molt bon rotllo, ell juga amb nosaltres a futbol, i normalment fa de porter.




Dimecres abans d’anar a dinar, va venir la Marta(la professora de plàstica)que aquest any ha tingut un nen, es diu Genís i té gairebé 3 mesos. L’any passat tots esperàvem que el Genís nasqués, però no va néixer fins l’estiu. Aquest any, la Marta no ens fa classe, perquè vol tenir cura del seu fill.

Marina Ra i Claudia C

Com som?

Hola, som dos nois de la classe de 6è. Tots som diferents i si us diguéssim qui escriu el blog us pixaríeu de riure.
Tots tenim característiques diferents ,algunes s’estan, bàsicament, tot el pati "cotillejant" , d’altres fan riure, alguns
són alts, i d’altres no tant, alguns molesten, d’altres es passen el dia intercanviant cromos.
Som els mes grans del col·legi, el pròxim any anem a l’institut.
L’Anna Piñero és bona mestra i ens fa treballar el just perquè no ens desmaiem.
La majoria tenim 11 anys, però n’hi ha que encara tenen 10 anys.
I amb això ens acomiadem.
Adéu!!

PAU I ALBERT

Blog 1 de l'Álvaro i del Pol

La classe de sisé hem creat un blog, anomenat Gen del 96, és a dir, Generació del 1996.
El nom del blog l’hem triat fent votacions, primer tots hem dit un nom i cadascú ha votat els tres que li semblaven millors, després han quedat tres i ha sortit guanyador el Gen del 96 (De l’Álvaro)
Al blog explicarem tot el què passa a la classe en una setmana. Cada setmana dues persones escriuran en el blog i després els de la classe podran fer un escrit on comentaran què els hi ha semblat.

La classe de sisé ens sembla diferent de les altres perquè ens notem més grans. La classe té una paret per a un treball anomenat BONGOH. La paret del darrera és per escriure els deures i per saber el números de treball.
Álvaro F i Pol